La cadira del Bau. Senzilla, acollidora, majestuosa...
Una cadira i un escenari.
Qui no recorda aquesta vella cadira?
Qui no recorda les sensacions a l'estómac abans d'apropar-s'hi?
Un escenari que espera impacient milions de rialles adolescents per jugar els rols teatrals i els rols de la vida. La cadira silenciosa que ens invita a imaginar i a crear personatges, que ens assegura que la creativitat és el camí de l'autoconeixement i la descoberta dels que tenim a la vora. Immòbil, espera que els nostres personatges passegen al seu costat plens de moviment perquè sap amb absoluta certesa que, tard o prompte, així serà.
Primera classe: la cadira!! Remolí d'emocions, mirades encuriosides que s'uneixen per descobrir allò que faran els seus companys i companyes... Perquè saben que la cadira pot ser cadira o no. Pot ser casa, pot ser un avió, un ocell, un ordinador, un pom de flors, un company de ball, un llibre d'història, la persona que necessitem, el nostre amor..... Pot ser tantes coses la cadira!!!!!!
El moment s'aproxima i els pensaments tremolen amb les mans i el cor... qui seré avui? Aquesta sensació s'assembla tant a la felicitat!!! El joc teatral ens ajudarà a descobrir tantes coses!!!!
La cadira espera silenciosa i inalterable. Nosaltres inventarem l'escena... Pujarem a l'escenari, un escenari ample i diàfan. Accessible sempre. No cal aixecar el teló, perquè no n'hi ha!!!! Escenari permanentment obert a les emocions...
Ens decidim... Podré? No podré?... I podem. I tant, que podem, perquè... el teatre és la vida!!!!!
